tiger mountain peasant song

buen caminou'13 
i no s'acaba aquí...

buen rollito

helps both ways

vale. I si del silenci que et carrega en poguessis agafar una part?  d'aquell silenci dens que t'apreta braços i cames; que sembla que el duguis a l'esquena, a l'estomac, damunt dels peus evitant que et moguis i fins i tot a les parpelles evitant que miris endavant. hauries de poder esvair-lo d'un cop de mà; però no pots.  El tens al damunt , rodejant-te per fora i omplin-te per dins.

I si no et surten les paraules? si resulta que és el moment de dir el que penses i només trobes aquest silenci a la gola. T'engabien els teus pensaments i les teves pors.

no estic feta per l'expectació , no he nascut per ser actriu. No puc fer res si és el que s'espera de mi; és més, li donaré la volta al més pur estil asther, capgirant fins i tot els meus propis interessos, si és que cal.

a vegades m'empresono.

Suomi'12

Why Don't You Get a Job

Fa temps que quan m'analitzo o em replantejo el que faig sempre arribo a la mateixa resposta, a un concepte com que engloba totes les meves pífies. Potser una barreja d'això i de que he arribat a generalitzar el meu comportament. Amb els demés intentar-ho podria voler dir jutjar; és més difícil.

El que passa és que m'emprenya. Alhora m'emprenya poder resultar complexe i contrariament m'emprenya haver perdut complexitat en la meva actitud. És com si tot s'haguès d'acabar tornant tant simple que no fessin falta ni paraules per definir les subtileses, que molen i que hi han de ser.

La foto és d'una nit d'entregues. Tinc una carpeta al PC plena de fotos de nits d'entregues; tinc fins i tot videos fent el capullo en nits d'entregues. Tenen encant i de fet prefereixo haver derrapat un munt de cops i compartir això amb colegues que dormir plàcidament com ho faria qualsevol altre mortal (dit des de la distància, en moments de feina mataria per un llit calent).

Odio deixar les coses per al final, per no posar-me les piles fins que ho veig per perdut. Quan es tracta de feina  no em resulta tant preocupant, és feina al cap i a la fi, es fa i punt (o ho intentes bonament) però uf amb les relacions! amb la gent sempre és tot massa complicat. 

i dit això; també crec que el món seria molt més bonic si deixès de pensar tant i em dediquès a beure mojitos i a viure la vida :)

servesa bier

Londres desembre '11, la segona tongada londinense.

queixa

De les coses que em semblen més tristes és haver de conformar-te amb que el teu contacte amb la terra es limiti a tenir quatre testos al balcó. Tot i que hi ha balcons que fan goig i t'alegren el menjador des de dins, el fet és que la majoria fan força pena.

Em refereixo més concretament als testos marrons estrets i llargs que resegueixen la barana i van decorant les façanes dels blocs de la perifèria. Doncs això, el que veig des de l'habitació. Trist.

anem a un thailandes

Em ve de gust deambular. Allò que passejes i dius, ei entro aquí mateix a veure què hi trobo. I llavors resulta que és una botiga de llibres de segona mà on esperes trobar un avi envoltat de llibres vells de pols i taques grogues...i és quan et trobes dos modernos definint-se l'un a l'altre que cony és un fotograma i fent-se els galls a veure quin és més cool o més trendy...boh i 60 euros per un llibrot amb 4 fotos d'arquitectura de Barcelona, que no era ni vell..

que es facin fotre, bah! (a lo renec de iaio amb bastó i boina)



Londres'11 v.02, haha.