dissabte, 26 de febrer del 2011

d'amagat


És el que té dibuixar gent al metro...has de dissimular. Aquí la prota és sense cap mena de dubte la meva bossa (enorme bossa de paracaigudista, per cert).

A vegades crec que seria genial poder tractar els desconeguts amb total confiança i respecte i poder dir: ep quedat quiet! que t'estic dibuixant i em quedaràs borrós (xd)..


o dir-li a algú: anem a fer una birra i ens expliquem coses.




FGC L8 cap a casa

pizza


"és allò de notar que el llapis fa molla..."







Mallorca! Viatge de dibuix de fa 2 anys? ja? si? uf!


dimarts, 1 de febrer del 2011

monocrom



De sostre alt i finestres gegants deixava al seu interior les històries anònimes.

Sense persiana o cortina suficient; enfora, el carrer desconegut, a dins la llum atenuada.

Sempre usada breument, per nits fredes a la ciutat extrangera. Canvis permanents amb l'equipatge sense desfer mai del tot.

Estava en una pensió al centre de la ciutat; viatgers, joves i famílies. I les bosses de té, sempre hi havia bosses de té.



Glasgow'10




:D