Acabava de decidir-me a tornar a cap a casa a l'adonar-me que, de fet, no sabia on era.
Va ser el meu cap el que em va dur per la nit d'aquella ciutat; pensant en tot el que ens vam dir i en què faria a partir d'ara. Fins que no vaig aixecar el cap no vaig veure on era; em trobava davant un carrer.
Ni tant sols era un carrer bonic, el que em va sobtar va ser trobar-me'l. Jo hauria dit que aquell carrer era nou, que mai hi havia estat allà.
Suposo que la nit tendeix a confondre-ho tot una mica i que és per això que no recordo quanta estona m'hi vaig estar allà de peu mirant-me cada racó que trobava. Em vaig trobar examinant cada pedra de la paret, cada forja de cada balcó, fins i tot l'extrany gir que feia una de les parets, transformant les tres dimensions en un gir sobtat.
A l'acabar l'anàlisi el carrer va desaparèixer tal com va venir; m'envaig anar, vaig començar a pensar de nou.
