dijous, 3 de març del 2011

ex-cowboy


M'agrada observar
A vegades mires i no veus, però a vegades veus més enllà.


M'agrada poder mirar algú que no conec i pensar en com deu ser la seva vida. Analitzo.
Però mai d'una manera freda; em dóna caliu saber que m'envolten coses interessants. I el que no coneixes però t'imagines i t'hi recrees, és interessant.


Com quan fas una foto i al mirar-la a casa veus més coses que les que vas veure quan vas fer-la primer veus la llum, despres el color? potser després et preguntes per què t'ha cridat l'atenció o per què t'ha agradat (punctum).

I si en algun moment mires les persones que hi surten,
i no només això sinó que també les veus...
No et preguntes que devien estar fent allà al mateix lloc que tú en un dia com aquell..passejant?

Doncs m'agrada pensar-hi. Les coincidències tontes, les pelis d'històries entrelligades i en cadena...No sé què té. Potser per què van de la vida, que al cap i a la fi és el que tenim.


També m'agraden els personatges dels llibres i les pelis que et permeten aquesta llibertat; però això serà un altre post..




Londres'11, Covent Garden