M'emprenya idealitzar les coses. suposo que és perquè va agafada de la mà del desengany. Et deixes dur, et deixes dur i vas ofegant la veueta interior que et diu "cuidaduu" i pam. És com aquell bon amic que et diu "ei tia però què fas" i tu respons, "no tranqui, que jo controlo". Seh, algo així. m'emprenya, em rebenta, em cansa i em destrossa cada cop una mica més i una mica menys per que acabes per acostumar-te.
Ja t'ho olores amb el temps, saps? tot acaba essent menys intens a força de provar-ho i provar-ho i acabar-ho coneixent com el dia a dia. Ps, enfí. tinc mal de cap.
Doncs això que és trist el desengany, però no se si és encara més trist el posar-te barreres per no acabar així. No sé. Pots acabar fotuda per que les coses no surtin com esperes, però de mentres t'ho has passat bé amb les teves fantasies, no? són coses que fan il·lusió malgrat el pam! de després. hm, tinc ben segur que no deixaré de cagar-la mai a la vida per molt pelats que tingui els pebrots (expressió fora de lloc, però i què?)
Res, aquí es queda. No m'ha passat pas res recentment, però he tingut ganes d'escriure sense censura. au, salut i amor per tothom (a lo nena tirant confeti)
