Fa temps que quan m'analitzo o em replantejo el que faig sempre arribo a la mateixa resposta, a un concepte com que engloba totes les meves pífies. Potser una barreja d'això i de que he arribat a generalitzar el meu comportament. Amb els demés intentar-ho podria voler dir jutjar; és més difícil.
El que passa és que m'emprenya. Alhora m'emprenya poder resultar complexe i contrariament m'emprenya haver perdut complexitat en la meva actitud. És com si tot s'haguès d'acabar tornant tant simple que no fessin falta ni paraules per definir les subtileses, que molen i que hi han de ser.
La foto és d'una nit d'entregues. Tinc una carpeta al PC plena de fotos de nits d'entregues; tinc fins i tot videos fent el capullo en nits d'entregues. Tenen encant i de fet prefereixo haver derrapat un munt de cops i compartir això amb colegues que dormir plàcidament com ho faria qualsevol altre mortal (dit des de la distància, en moments de feina mataria per un llit calent).
Odio deixar les coses per al final, per no posar-me les piles fins que ho veig per perdut. Quan es tracta de feina no em resulta tant preocupant, és feina al cap i a la fi, es fa i punt (o ho intentes bonament) però uf amb les relacions! amb la gent sempre és tot massa complicat.
i dit això; també crec que el món seria molt més bonic si deixès de pensar tant i em dediquès a beure mojitos i a viure la vida :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada