dijous, 3 de març del 2011

ex-cowboy


M'agrada observar
A vegades mires i no veus, però a vegades veus més enllà.


M'agrada poder mirar algú que no conec i pensar en com deu ser la seva vida. Analitzo.
Però mai d'una manera freda; em dóna caliu saber que m'envolten coses interessants. I el que no coneixes però t'imagines i t'hi recrees, és interessant.


Com quan fas una foto i al mirar-la a casa veus més coses que les que vas veure quan vas fer-la primer veus la llum, despres el color? potser després et preguntes per què t'ha cridat l'atenció o per què t'ha agradat (punctum).

I si en algun moment mires les persones que hi surten,
i no només això sinó que també les veus...
No et preguntes que devien estar fent allà al mateix lloc que tú en un dia com aquell..passejant?

Doncs m'agrada pensar-hi. Les coincidències tontes, les pelis d'històries entrelligades i en cadena...No sé què té. Potser per què van de la vida, que al cap i a la fi és el que tenim.


També m'agraden els personatges dels llibres i les pelis que et permeten aquesta llibertat; però això serà un altre post..




Londres'11, Covent Garden

2 comentaris:

  1. Mirar a la gente es muy agradable porque como dices, te preguntas lo que hacen aqui, como tu.
    Cuales son sus historias? De donde vienen? Adonde van?
    y todo eso se acaba cuando acabas por preguntarte adonde vas tu.

    la foto es muy bella! y la canción...

    ResponElimina
  2. Seure a mirar la gent és força relaxant, em sedueix, serà que a mi m'ajuda a endreçar-me el cap: hi tinc un raconet pel centre que fa bastant que no visito. Igualment hi ha llocs que conviden a fer un passeig, tenen un nosequé que convida a descobrir-los; hi ha algo més darrera del seu encant... o pot ser només m'ho sembla a mi...

    http://www.youtube.com/watch?v=CFN2RIcdZfM

    ResponElimina