dimarts, 1 de febrer del 2011

monocrom



De sostre alt i finestres gegants deixava al seu interior les històries anònimes.

Sense persiana o cortina suficient; enfora, el carrer desconegut, a dins la llum atenuada.

Sempre usada breument, per nits fredes a la ciutat extrangera. Canvis permanents amb l'equipatge sense desfer mai del tot.

Estava en una pensió al centre de la ciutat; viatgers, joves i famílies. I les bosses de té, sempre hi havia bosses de té.



Glasgow'10

1 comentari:

  1. Veia molt de món però mai podia arribar a conèixer-ne cap.

    Es deia que era per la feina però en el fons sabia que així era ell, i que no podria haver estat d'una altra manera.

    Sempre amunt i avall.

    ResponElimina