Admiro quan algú és capaç d'enfocar les coses de manera innovadora i original; com a vegades hi ha gent que aconsegueix sortir del que és considerat normal o comú (o fins i tot apropiat) i cerca el que es vol aconseguir, simplement.Estudiant arquitectura em trobo constantment amb projectes que necessiten idees de les que partir, qualsevol cosa que et dongui un tret de sortida per arribar a fer un edifici que s'hi correspon; i no deixa de ser una constant lluita amb tu mateix (i a vegades també amb el professor). És encara més dur intentar fer-ho tot de manera original, quan tens 20 persones més al teu voltant parlant sobre llurs solucions. Personalment, odio quan, estant jo sense idea de la que partir, algú preten explicar-me què és el que fa...sento que em talla les ales..m'explico?
Per això ho admiro.
Poder mirar cap a la dreta quan tothom mira a l'esquerra. Ho admiro perquè costa, i perquè seguir endavant sense que t'importin les opinions alienes també és dur.
Foto d'un poblet per la Vall Fosca, el cel d'un pati rodejat de parets de 2 pisos d'alçada, pot fer que ni paris l'atenció en mirar cap amunt.
Me sorprende ver como actuo de manera totalmente diferente mientras que sea de la misma opinon que tu. En una situacion semejante, yo pregunto a todos lo que piensan hacer o cuales son sus ideas. Despues, con todas estas ideas, intento construir la mia.
ResponEliminaA veces, descubro que nadie pensó en tal o tal cosa y ahi tengo mi idea original. Pero a menudo, mi idea es una mezcla de todas las ideas que he oido, pero sigue original. De hecho, lo veo como cocina: aunque los ingredientes no son tuyos, puedes cocinar algo bueno y original.
No me siento avergonzado al decir que me construyo en mayor parte copiando a los otros (o mejor dicho inspirandome de ellos). Pero me he inspirado de un numero tan grande de personas, solo copiando una infinima parte de ellos, que el resultado es algo nuevo, o al menos lo espero.
En fin, siempre me he sentido muy pequeño delante de los que crean, los que inventan, los que cambian las cosas. Sin ellos el mundo sería como descolorado, y dios, cuanto me gustan los colores !